El pianista o el viatger individual

2 mar

, , , , , , , , , , , , No Comments Justine artista vida , , , , , , , , , , , , Cap comentari

Algunes reflexions sobre la vida del pianista ...

Actualment estic a Colònia, on vaig venir per unes poques classes amb Pavel Gililov, el meu mestre que ensenya de forma paral · lela Salzburg en ambdues ciutats.

És una ciutat bonica, rica en activitats de seguretat dels parcs més embriagadors, monuments, museus, l'abundància Brauhaus (cerveseries), restaurants i clubs en tots els racons ... no hi ha res ' avorrit. Però estic a la meva habitació, amb accés a Internet, que durant les primeres hores de la meva estada no estava funcionant, el que ha gairebé em va fer cometre un acte fatal!

Si jo no conec a ningú en aquesta ciutat, com podria jo realment gaudir adequadament de la vida nocturna d'un dissabte a la nit?

No sóc aquí per al turisme, però per rebre en curs, així que té sentit que durant el dia en què sigui necessari per dur a terme qualsevol altre teclat hores abans del que no pot anar passejant fins al museu, la catedral o al 12 esglésies romàniques que ofereix aquesta ciutat, la meva feina no ho permet. Contra a la nit seria un bon moment per relaxar-se, sortir ... sol? La meva única companyia és una bona edat Frederic (Chopin)! Per sort hi és quan el necessito conversa espiritual ...
Aquesta poca experiència em va recordar un comentari que havia fet fa molts anys, François-René Duchable en el començament d'una classe magistral, la benvinguda als estudiants: "Tots volen ser concertistes de piano? Oblida-ho, és depriment. "
Però la trista realitat és quan vostè pensa: no només cal practicar sol al piano de 6-8 hores al dia, però una gira de concerts, el que significa un avió cada dos dies, el concert d'igual o repetint les mateixes obres de 10 o 20 vegades, i compleix amb el concert o no, se celebra en tots els sentits sol a la seva habitació d'hotel.
I quan penso en quants jugadors joves que somien amb aquesta vida! Per descomptat, jugar el segon concert de Brahms amb la Filharmònica de Berlín ha de ser una experiència intensa i sumptuosa, però és el resultat d'un sacrifici molt més difícil que les hores d'estudi.

Si la vida social és complicat, així que no estic parlant de la vida familiar ...

Aquests ermitans pobres que són pianites ha de trobar consol a la seva manera, i suposo que la seva inspiració prové aquests sentiments tan ben representats pels nostres estimats compositors: el destí de Beethoven, el "Wanderer" de Schubert solitari Schumann l'esquizofrènia, la nostàlgia i la nostàlgia de Chopin, l'orgull de Liszt (sensació generalitzada entre els pianistes), la malenconia de Brahms, i no estic parlant de la nostra estimada Rússia Rachmaninov i Scriabin, i la Tchaikovsky ànima eslava és, per definició, patètic.

Sens dubte, la condició d'un concertista de piano n 'és que si a algú li passa a tothom a entendre millor ...